Sí, la transparència és un valor que es demostra, que s’exerceix, no és un valor abstracte i subjectiu; i Torrent l’exerceix.Per això, podem estar orgullós de ser una de les 25 ciutats més transparents del nostre país, d’haver complit amb el 100% dels criteris de Transparència Internacional.

Però açò no és un brindis al sol. La transparència no és un fi, és un mitjà per a democratitzar les institucions, per a prevenir la corrupció i les males pràctiques i per a recuperar la fe de la ciutadania en la política.

La política és una ferramenta de canvi, és la manera que tenim els ciutadans i ciutadanes de canviar la nostra societat; els xicotets gestos són els que ho fan possible. És per això que no podem deslligar la transparència de la participació, són dos conceptes que han d’anar junts.

I encara s’ha d’anar més enllà, fer de la rendició de comptes una qüestió transversal, que siga accessible des de totes les plataformes i per a totes les persones; i això ho aconseguim a través de les TIC. Les tecnologies de la informació ens permeten arribar on abans mai havíem somniat, fan possible que tots els veïns i veïnes tinguem al nostre abast des del pressupost municipal fins a la relació de càrrecs institucionals; i això, unit al big data (dades massives), fa de l’Ajuntament una institució transparent.

Però no hi ha prou en ser transparents d’una forma teòrica, encara que alguns pensen que la transparència és penjar continguts en una pàgina web per a després no donar explicacions i tindre les portes de l’Ajuntament tancades. Hem d’eixir al carrer, parlar amb la gent i donar la cara, explicar les dades i fer-les accessibles i comprensibles per a la ciutadania. Si no és així, la transparència serà un fi, però mai un mitjà.

Sense transparència i participació no tindrem mecanismes de control, no farem a la ciutadania partí- cip de les decisions i, aleshores, perdrem la cosa més important que tenim en política: escoltar la veu de la nostra gent, dels torrentins i les torrentines.